El sistema de guió és un cojunt de pensaments, sentiments, conductes i símptomes somàtics, coherents entre sí, que es van retroalimentant uns als altres, i que ens porten a confirmar de manera repetida les mateixes creences i decisions de guió que vam prendre quan érem petits, en moments de patiment emocional o de supervivència emocional o física. 

És una confusió entre la realitat actual tal i com és i el passat, en el sentit que, quan connectem amb el sistema de guió, “re-vivim” l’experiència traumàtica passada sense adonar-nos-en, com si portessim unes ulleres que ens fan viure i veure la vida tal i com ho fèiem en el passat.

Bona part de la curació que es busca en el procés psicoterapèutic està relacionada en desconfondre el passat del present, augmentant la consciència de quan s’està re-vivint, per alliberar el present dels condicionaments passats i poder regular el sistema nerviós i poder connectar amb el benestar i recursos actuals.

El sistema de guió es manifesta a diferents nivells, que es retroalimenten entre sí:

• A nivell cognitiu, en forma de “conclusions” totalitàries en relació qui sóm, qui són els altres i com és la vida, com per ex “tots els homes són iguals”, “la vida és dura” o “sóc un desastre”. També amb els records que escollim inconscientment d’entre totes les experiències passades i que reforcen les conclusions de guió. Així mateix, en la interpretació de les situacions que vivim en l’actualitat, donant-los un significat coherent amb les creences o sentiments de guió de base.

• A nivell emocional es manifesta en forma de sentiments i emocions que se’ns repeteixen, la manera com ens sentim a nosaltres mateixos, o quina emoció se’ns repeteix en la comunicació amb els altres, com per exemple, podem sentir-nos poc vàlids, sense haver de pensar-ho, o se’ns repeteix la sensació de que “l’altre no m’entén” o la sensació de decepció en diferents relacions.

• A nivell relacional  podem repetir patrons de relació que no entenem i ens fan encallar-nos amb dificultats de comunicació amb els altres o escollint relacions que no ens fan bé.

• A nivell conductual, amb conductes que evitem o fem i que ens porten a confirmar una i altra vegada les creences sobre qui som i qui són els altres

• A nivell somàtic o corporal, en que les creences es manifesten mitjançant tensions a diferents parts del cos, bloquejos , en la postura corporal, somatitzacions repetides sense causa mèdica (mals de panxa, de cap, esquena..) així com en la desregulació del Sistema Nerviós, ja sigui en forma de hiperalerta (ansietat, atacs de pànic, congelació, ràbia crònica…) com en forma d’hipoalerta (sensació de desconnexió d’un mateix, dels altres o de l’entorn, despersonalització, desrealització, dissociació). 

La intervenció psicoterapèutica es realitza augmentant la consciència en aquests cinc nivells, i de com es retroalimenten entre sí. Aquesta consciència porta a realitzar canvis en els cinc nivells, que alhora també es retroalimenten en una espiral positiva.

Però per poder fer això, també cal treballar paral·lelament o seqüencialment, depèn de la necessitat de la persona, per augmentar l’estabilitat i la capacitat de regulació del Sistema Nerviós.

En el cos i el Sistema Nerviós s’enmmagatzemen les memòries implícites, els aprenentatges procedimentals o l’inconscient.

Primer de tot, cal generar un sentiment de seguretat en el cos, i també en la relació psicoterapèutica, per després poder anar prenent consciència de totes aquestes memòries implícites, creences, sentiments i experiències de guió, al ritme de cada pacient, de manera que no sigui re-traumatitzant i les permeti processar i digerir.

Aquest fet permet que poc a poc, de manera progressiva i de manera cada cop més consistent, deixin de dirigir la vida actual de la persona i pugui veure la vida tal i com és en el present, sense els filtres passats.