El trauma relacional fa referència a experiències emocionals repetides dins de relacions significatives que han compromès la sensació de seguretat, validació o protecció.
Moltes persones arriben a teràpia amb una sensació difícil de posar en paraules: alguna cosa no acaba d’encaixar en les seves relacions, en la manera com se senten amb elles mateixes o en la relació amb el propi cos. Han fet esforços per canviar, per entendre’s millor, però el malestar persisteix.
Sovint, aquest malestar no té a veure amb un defecte personal, sinó amb el trauma relacional: experiències sostingudes en el temps que han requerit adaptar-se emocionalment per poder sobreviure.
Quan créixer va implicar adaptar-se massa
No totes les ferides emocionals provenen de fets evidents. Algunes persones han crescut en entorns marcats per la negligència emocional, la inversió de rols o estils de criança inconsistents, on aprendre a callar, cuidar o anticipar els altres era necessari. Aquest tipus d’experiències són una forma freqüent de trauma relacional infantil.
Altres han viscut abús emocional o abús narcisista, ja sigui en la família, la parella o altres relacions significatives. També hi ha persones neurodivergents o altament sensibles que han crescut en contextos que no reconeixien ni respectaven les seves necessitats.
El trauma relacional a la vida adulta
El trauma relacional no sempre es recorda com un esdeveniment concret. Sovint es manifesta en el present, a través del cos i del sistema nerviós, com una dificultat per sentir-se segur en relació amb els altres o amb un mateix.
Aquestes experiències poden deixar conseqüències com:
- dificultats en el vincle i en la intimitat
- hipervigilància o necessitat de control
- dissociació o desconnexió corporal
- vergonya persistent o autoexigència extrema
- relació conflictiva amb el menjar o el cos
- problemes de regulació emocional
- sensació de no saber qui s’és realment
- cansament profund i sostingut
- les percepcions negatives d’un mateix i dels altres, i les conseqüents dificultats relacionals.
- Confusió o dubte constant sobre les pròpies emocions, percepcions i necessitats, o sentiment de culpa si s’atenen.
Aquestes respostes són adaptacions apreses en un context on no se sentia suficient seguretat.
Teràpia per trauma relacional: un enfocament basat en el vincle, la mentalització i el cos
La teràpia per al trauma relacional ajuda a restaurar la sensació de seguretat interna i relacional, especialment quan el trauma s’ha produït dins del vincle. La teràpia per trauma relacional no busca “arreglar” la persona, sinó crear seguretat. El treball terapèutic posa el focus en el vincle, la regulació del sistema nerviós i la reconexió progressiva amb el cos i la comprensió de la pròpia vivència subjectiva, respectant el ritme i la història de cada persona.
Aquest enfocament és especialment rellevant quan hi ha:
- dissociació
- antecedents d’abús emocional
- experiències de negligència relacional
- neurodivergència en adults no identificada fins tard
- alta sensibilitat
- Trastorns de la conducta alimentària no especificats
La comprensió del cos i del vincle, així com el foment de capacitats de comprensió de sí mateix i auto-regulació, permet que el canvi no sigui només cognitiu, sinó profund i sostingut.
El trauma relacional no defineix qui ets, però pot explicar moltes de les estratègies que has hagut d’aprendre i molt del patiment que vius en l’actualitat.
La teràpia pot ser un espai per deixar de sobreviure i començar, a poc a poc, a habitar-se amb més seguretat.
Si t’hi reconeixes, la teràpia pot ser un espai segur per explorar el trauma relacional amb respecte, temps i acompanyament professional. Si vols que treballem junts pel teu benestar pots contactar-nos aquí.
